Encara recordo el dia que la meva dona em va dir que necessitàvem una doula, per que ens ajudés el dia del part.
Una què...??? Vaig dir.
I què és una doula???
L'Anna, la meva dona, que llegeix bastant més que jo, m'ho va explicar. A partir de llavors vaig entendre què és una doula i el que fan.
Fins i tot a la meva feina hi havia una noia que també feia de doula i encara em va reforçar més la idea.
Un dia vam quedar amb Vanessa en un cafè.
Quan la vam conèixer em va donar molt bones vibracions i durant la conversa vaig veure que Vanessa i Anna s'entenien perfectament.
Van passar els dies i molts dubtes eren aclarits per la informació que Vanessa ens feia arribar. Ho teníem cada vegada més clar:
Volíem un part respectat, on la meva dona pogués estar en la posició que més l'agradés en aquell moment, on els temps els marquès el Marc i no els metges...etc...
Vanessa ens va aportar la informació i amb informació, un pot triar i vam triar parir a casa.
Un dia, Vanessa, va venir a casa per conèixer el lloc, per saber on estaven les coses i com teníem preparada l'organització del dia del part.
Ens va suggerir algunes idees, i ja vam quedar per el dia del part, que es clar, encara, no sabíem quin dia seria.
La setmana abans encara em va tranquil·litzar, explicant-me que les contraccions esporàdiques dies abans del part son els pròdroms...en fi, i va arribar el dia...
Ens va ajudar molt més del que esperàvem. Realment es produeixen situacions en que es necessita una persona, només que sigui des de un got d'aigua fins, aportar recolzament, tranquil·litat, seguretat, experiència, carinyo, informació...etc...
Quan estàs amb la teva dona, recolzant-la, no pots marxar per donar-li unes tovalloles, un flexo, aigua,...etc...a la llevadora... Aquí entra la figura de una doula.
Jo pensava que moltes coses les podia fer jo mateix, però desprès del dia del part em vaig adonar que un no pot amb tot i Vanessa, aquell dia, va estar extraordinària.
Ens va acompanyar en tot moment, amb molta sensibilitat, cura, seguretat i respecte. Va fer coses que jo ni m'havia adonat fins dies desprès del part.
I desprès de passar moltes hores amb nosaltres, encara es va quedar desprès del part unes hores més per assegurar-se de que tot anava bé.
Potser fins les 2:00 de la matinada, tot i que jo no estava per controlar els temps...
Al dia següent a la tarda va venir a veure com estàvem tots i també a portar-nos unes herbes per l'Anna.
Ens va assessorar en les primeres posicions per donar el pit. Ens va donar adreces de webs de grups de lactància...
Realment es va implicar molt, li estem molt agraïts i estem en deute amb ella per tota la vida. Perquè el que ens va aportar, mai ho podríem pagar...
Gràcies Vanessa
